Quina és la teva vinculació amb l’objecte? A quins valors, records, afectes, o emocions apel·la?    

La màquina de cosir em recorda la meva infantesa, quan la meva mare, que ja no està amb mi, passava hores confeccionant roba per a mi i la meva germana. Encara conservo alguns vestits de petita fets per ella. Sempre he tingut una fascinació per com, amb un tros de tela, podia fer-nos pantalons, faldilles i vestits. Recordo com li demanàvem roba per a les nostres nines, mentre ella cosia i nosaltres jugàvem als seus peus, a vestir i desvestir les nines. De fons, sonava la ràdio, amb el programa d’Elena Francis. Per a mi, la màquina de cosir representa tant la creativitat com la funcionalitat, i una connexió amb les generacions passades.

M’aporta nostàlgia per una època i es barreja amb la sensació de pèrdua, no només de la persona estimada que ja no hi és, sinó també d’un estil de vida que sembla llunyà en un món cada vegada més ràpid i automatitzat.

La màquina de cosir em recorda aquella manera de fer on el temps dedicat a crear tenia un valor en si mateix. Coses tan simples com fer un vestit o cosir una peça per a les nines esdevenien moments de connexió familiar i creativitat.

Quines són les característiques formals de la màquina de cosir?

La màquina de cosir és una eina que permet unir trossos de tela de manera precisa i eficient. Les primeres màquines eren manuals o de pedal, però amb el temps han evolucionat cap a màquines elèctriques molt més avançades que ofereixen una àmplia varietat de funcions. Des d’un punt de vista pràctic, ha estat una revolució en la indústria tèxtil, accelerant el procés de confecció de roba i altres productes tèxtils.

A quina “necessitat universal” respon?

La màquina de cosir respon a la necessitat universal de protecció, permetent produir roba per protegir el cos humà. A més, satisfà altres necessitats com la creativitat i l’expressió personal, ja que permet dissenyar peces úniques que reflecteixen la identitat de cadascú. També promou la sostenibilitat facilitant la reparació i reutilització de roba, i fomenta el sentiment de pertinença a través de peces amb valor simbòlic o emocional.

Amb quines pràctiques socials es relaciona?

a màquina de cosir es relaciona amb diverses pràctiques socials, com la confecció domèstica, que ha permès a les famílies fabricar i reparar la seva pròpia roba i transmetre coneixements entre generacions, especialment entre dones. També es vincula amb la costura comunitària, on grups de persones es reuneixen per compartir tècniques i socialitzar.

Amb la industrialització, la màquina de cosir va ser clau per a la indústria tèxtil i la moda, fent possible la producció massiva de roba. Actualment, és central en moviments d’autosuficiència i DIY, on la gent prefereix fer o personalitzar la seva roba per ser més ètica i sostenible. També s’associa a la moda sostenible, utilitzada per reparar o transformar roba i allargar-ne la vida útil, i a l’expressió cultural i artesanal, on es preserven tradicions tèxtils i es reforça la identitat comunitària.

Quins diferents significats culturals pot tenir?

La màquina de cosir té diferents significats segons la cultura:

Cultura occidental: És un símbol d’empoderament femení perquè permetia a les dones guanyar-se la vida i contribuir a l’economia familiar. També està associada a la creativitat i al DIY.

Cultura asiàtica (Índia, Bangladesh): És clau per a l’economia tèxtil i un símbol d’autosuficiència familiar, sovint regalada en casaments.

Cultura africana: Té un fort valor econòmic i comunitari, permetent a les dones crear negocis locals i mantenir tradicions tèxtils.

Cultura llatinoamericana: Relacionada amb la família i la tradició, s’utilitza per reparar roba a casa i per confeccionar vestits tradicionals.

Cultura japonesa: Combina tradició i modernitat, utilitzant-se tant per tècniques antigues com per moda independent i expressió individual.

la màquina de cosir té diferents significats, des de l’empoderament econòmic fins a la preservació de tradicions i la creativitat.

L’objecte, existeix en totes les cultures?:

La màquina de cosir no existeix en totes les cultures, ja que es va inventar al segle XIX. És comuna en cultures occidentals i en regions d’Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina, però en cultures més tradicionals encara s’utilitzen tècniques manuals. Tot i que la màquina no es troba a tot arreu, la funció de confeccionar roba és present en moltes cultures, ja sigui amb màquines o de manera manual.

Hi ha altres objectes per a les mateixes “funcions”?:

Sí, hi ha altres objectes que fan funcions similars a la màquina de cosir. Primer de tot, tenim les agulles i fils, que s’han utilitzat durant molt de temps per cosir a mà i fer reparacions. Després, hi ha els telers, que s’utilitzen per teixir fibres i fer teles, i les tècniques de brodat, que embellixen la roba amb dissenys.A més, hi ha màquines d’overlock, que serveixen per fer costures i acabats, i màquines de cosir industrials, que són més ràpides i s’utilitzen en fàbriques per produir roba en massa. També són importants les tisores, les regles i les cintes mètriques, que ajuden en el disseny i la confecció.

Un mateix objecte pot estar dissenyat de maneres diverses i amb estètiques diverses, a què respon aquesta variabilitat i cadascuna de les formes que pren?

La variabilitat en el disseny de la màquina de cosir respon a diverses raons. Cada màquina pot ser específica per a diferents usos, com cosir ràpidament en una fàbrica o ser més senzilla per a casa. Les cultures les dissenyen amb estils que reflecteixen les seves tradicions, i algunes són modernes i estètiques per encaixar en espais creatius. La tecnologia també hi influeix, amb característiques digitals que milloren l’eficiència. A més, hi ha un interès creixent en el disseny sostenible i les necessitats variades de diferents usuaris. En resum, el disseny de les màquines de cosir varia per adaptar-se a aquestes necessitats diverses.

Quina és la relació entre disseny i antropologia? Quin paper hi juga el concepte de “cultura”?:

La relació entre disseny i antropologia té a veure amb entendre com les persones viuen i es relacionen amb el seu entorn. El disseny busca crear solucions pràctiques, mentre que l’antropologia ajuda a veure les coses des d’un punt de vista cultural i social, per adaptar els productes a cada comunitat. La cultura hi juga un paper clau perquè influeix en com la gent percep i utilitza els dissenys. Per això, els dissenyadors han de tenir en compte els valors i creences de cada cultura per fer productes que tinguin sentit i siguin útils per a la gent en el seu context.